Descripció: La componen tots els sistemes de mesura objectiva i subjectiva de la refracció ocular. És una etapa essencial per a diagnostiques, prescriure i fer un seguiment de qualsevol correcció òptica pel mecanisme que sigui : Ulleres , lents de contacte o cirurgia refractiva.

Instrumentació:

Refracto/Queratometria: Instrumentació de mesura objectiva d la refracció de l'ull.

Foròpter: Per a determinar la millor refracció tolerada subjectivament.

Esciascòpia: Refracció objectiva eliminant el factor acomodatiu susceptible d'interferir sobre la refracció real després d'administrar fàrmacs que relaxin l'acomodació fisiològica que pot alterar un resultat real.

Refractòmetre

Foròpter

Descripció: Anàlisi microscòpica de les estructures oculars.

Instrument: Es realitza mitjançant la làmpara de fenedura

Modalitats:

Anterior: Visualització microscòpica directa de totes les estructures anteriors oculars fins al cristal·lí.

Posterior: Amb un sistema de lents permet la visualització fins a retina.

Valoració de les característiques físiques de la còrnia : Radi de curvatura en tots els meridians tant de la cara anterior com de la cara posterior, potència diòptrica en qualsevol punt de la seva superfície i morfologia del seu relleu anterior i posterior.

Consisteix en la mesura de la pressió intraocular. Aquesta ha de ser corregida i ajustada segons la mesura del gruix corneal (paquimetria).

Es realitza amb tonòmetre automàtic de no contacte.

Estudi de la morfologia de l’angle irido-corneal. Es realitza per biomicroscòpia.

Permet documentar la morfologia, densitat i característiques de la capa de cèl·lules interna de la còrnia (endoteli corneal).

Consisteix en la mesura quantitativa, l’extensió i la sensibilitat de les àrees del camp visual de cada ull. És una prova de tipus neuroftalmològic per conèixer l’estat funcional de tota la via òptica des del principi (retina) fins al final (còrtex cerebral). Les seves aplicacions més freqüents són el diagnòstic i el seguiment del glaucoma (on hi ha una alteració del nervi òptic), així com de qualsevol alteració intracerebral que afecti la via òptica.

Camps visuals

Camps visuals

L’ortòptica és l’ especialiat dedicada a l’estudi i tractament de les alteracions de la visió binocular: estrabismes , fòries, insuficiències de convergència, ambliopia i paràlisis oculars.

Sinoptòfor

Aplicacions:

-Mesura d'una eventual desviació dels eixos oculars visuals, ja siguin latents (fòries) o patents (estrabisme)

-Mesura de la capacitat de fusionar, a nivell cerebral, les dues imatges dels dos ulls (mesura de l’amplitud de convergència)

-Mesura de la qualitat de visió estereoscòpica (visió de relleu)

-Tractament de qualsevol de les alteracions prèviament descrites

-Tractament d'algunes formes d'ambliopia relativa o sectorial

Diagnòstic positiu i diferencial de paràlisis oculars.

Tests per a determinar les anomalies de la visió dels colors, congènites o adquirides.

Es realitza mitjançant els tests de Ishihara, Hue test i Farnswoth.

Permet observar detalls d’estructures oculars i mesures no visibles per altres mitjans, tant de tot el segment anterior com posterior.

Tipus:

-De segment anterior

-De vitri, retina i coroides

-De papil.la òptica

-Angiografia de retina i papil.la

Valoració de l’estat anatòmic (sobretot) i funcional (de forma indirecta) de tot l’arbre vascular de la retina, a totes les seves capes, així com de la coroide.

Requereix la injecció d’un colorant (fluoresceïna i/o verd indocianina).

Es pot realitzar amb l’OCT sense necessitat de colorant.

És la mesura precisa de les dimensions anatòmiques de l’ull : distàncies entre estructures , mides de les mateixes, radis de curvatures de les diferents lents oculars ( còrnia i cristal·lí) i longitud axial del globus ocular.

L’aplicació més important i freqüent és el càlcul de la lent intraocular artificial que substituirà la naturaldesprés de l’extracció del cristal·lí en el context d’una cirurgia de cataracta o refractiva.

Anàlisi de tots els tipus d'anomalies refractives (no només les de baix ordre com són la miopia, hipermetropia o simple astigmatisme). Les anomenades aberracions d'alt ordre expliquen alteracions visuals més enllà de la correcció òptica habitual. El seu coneixement és essencial per aplicar certes tècniques de cirurgia refractiva.

Anàlisi d’estructures anatòmiques posteriors en situacions de medis oculars opacs (ocupació vítria per sang, per exemple).