La informació visual surt de l'ull en forma d'energia elèctrica que es transmet per les vies òptiques fins al cervell. Concretament fins a l'escorça cerebral posterior (occipital). Allà es relacionaran amb la resta de la informació neurològica i en partiran els estímuls de reacció, en relació amb la imatge contemplada. Aquesta és una informació múltiple: sensitiva, sensorial, motora, memòria etc.
Aquesta és l'anomenada fase de percepció visual.
D’ella en depenen processos com l'actitud de defensa davant d'una imatge amenaçadora, o de satisfacció o plaer davant d'una altra relacionada, mitjançant la memòria ,amb una vivència positiva.
En aquesta fase s'iniciarien estímuls musculars (de moviment o equilibri), o fins i tot reaccions vegetatives (viscerals internes, no controlables per la voluntat). Poden ser bons, com ara gana en veure aliments que ens agraden, o dolents( sensació de nàusea davant de certes imatges).
La via nerviosa comença a la part posterior de l'ull amb el nervi òptic. Aquest és la unió dels 150 milions de fibres (axons) que surten de cadascun dels fotoreceptors (cons i bastons) de la retina. A l'origen (la papil.la òptica) és una estructura molt delicada i sensible a situacions adverses com ara una compressió o una falta de reg sanguini (com per exemple passa en el glaucoma).
Les vies nervioses penetren a l'interior del crani, s'organitzen coherentment amb les que arriben de l'altre ull i viatgen juntes fins al còrtex cerebral.