La LLUM:

És el vehicle físic d'unió entre la imatge i nosaltres.

Què és la llum??

És una forma d’energia propagada mitjançant partícules (fotons) en forma d’ones electromagnètiques. Aquestes ones poden ser més o menys grans (longitud d'ona). El l conjunt de longituds d'ones constitueix l'espectre electromagnètic.

La longitud d'aquestes ones és proporcional a la seva freqüència. Cada segment de freqüència té unes característiques molt diferents.

L'ull humà és sensible només a les longituds d'ona entre 380 i 750 nanòmetres (són ones de la mida d'un protozou, com una ameba). Per sobre d'aquestes longituds d'ona, hi ha els raigs infrarojos, les del microones (un pam de mida) o les de la ràdio (de la mida d'un gratacel). Per sota, les ultraviolades, els raigs X (mida d'un àtom) o els raigs gamma (mida del nucli de l'àtom i utilitzades en radioteràpia).

La llum que percebem (espectre de llum visible) és el primer element que cal tenir en compte en termes de visió. La qualitat de la llum és essencial per a una bona visió. El seu excés o defecte en intensitat influirà en el resultat de la qualitat de la visió.

La longitud de l'ona d'una llum dins l'espectre visible en definirà el color.

Una llum blanca conté tots els llums monocromàtics junts de l'espectre visible.

L'arc de Sant Martí és el resultat de la descomposició d'una llum blanca en les diferents longituds d'ona en passar per una atmosfera d'índex de refracció alterat com és després d'una pluja.

De tots els colors de l'espectre visible, n'hi ha tres anomenats primaris. A partir dels quals, barrejats entre si, en deriven tota la resta de colors.

La retina és la part de l’ull que rep la llum i la transforma en energia elèctrica.
Està formada de cèl·lules sensibles a la llum (fotoreceptors), però no són totes iguals. Unes són sensibles només a la llum blanca. Són els fotoreceptors anomenats bastons. Altres només són sensibles a unes certes longituds d'ona. Són els anomenats cons. L'ull humà té tres tipus de cons: Els sensibles a les llums vermella, verda i blava.

Segons s'estimulin més d'un tipus o altre serem capaços de reconèixer tots els colors.

La distribució a la retina dels fotoreceptors no és regular en tota la seva superfície. La part central, on la qualitat de la visió és màxima (la màcula), concentra la major part dels cons. Els bastons, però, estan més concentrats a les zones perifèriques.

Els cons necessiten més quantitat de llum que els bastons per ser estimulats.

Per aquestes raons:

• Amb llum suficient veiem més per la part central. A la penombra o condicions extremes d'intensitat de llum, la perifèria veu millor. Un detall amb molt poca llum (a la nit), ho veurem millor amb fixació lleugerament excèntrica.
• En baixar la llum, desapareixen els colors. És el que passa a l'alba, al capvespre o a una certa profunditat marina.
• Les persones amb afectacions retinianes centrals (malalties de la màcula) perden abans els colors que la visió de la llum blanca.

Tot a l'ull està previst per fer que la llum procedent de l'objecte que volem veure arribi el millor possible a la retina.

En la majoria dels casos, aquesta llum està generada fora de l’objecte que estem mirant , en una font externa. Aquesta llum es reflecteix a l'objecte que mirem i després entra a l’ull, on comença el procés de la visió.

Cal evitar mirar directament les fonts de llum tret que siguin controlades i dissenyades per a això (com una pantalla de TV o PC). El cas extrem seria mirar el sol. La quantitat d’energia que desprèn és tal, que provocaria la cremada irreversible dels fotoreceptors.