Què són? Qualsevol defecte òptic a l'ull que faci que la imatge no sigui nítida a la retina.
Quines són?
Miopia: La imatge llunyana s'enfoca per davant de la retina, de manera que la imatge està desenfocada a la superfície de la retina i és percebuda borrosa.
Les causes són:
Hipermetropia: En aquest cas l'ull és més petit del normal. Fig. C. La imatge llunyana s'enfocaria darrera de la retina i per tant apareixerà desenfocada . I com en el cas de la miopia, per cada mm més petit dels 23 mm normals, caldrà 3 diòptries per enfocar en retina. Però al contrari que a la miopia seran amb una lent positiva o convergent.
Les causes són:
Astigmatisme: En aquest cas, la imatge no és igual de nítida en tots els meridians. Alguna de les lents, còrnia (el més freqüent) o cristal·lí, no tenen tots els radis de curvatura regulars en tots els meridians (horitzontals, verticals, oblics) sinó que hi ha un meridià (eix) en què la potència és més gran que els altres. Això fa que la imatge sigui sempre borrosa. Pot associar-se tant a miopia (habitualment ull gran), com a hipermetropia (ull petit), com en un ull de mida normal.
Presbícia: És una situació fisiològica (normal) de l'ull que comença cap als 45 anys, quan es comença a deteriorar la capacitat d'enfocar en distàncies properes (com la lectura).
Persona de mitjana edat sense patologia ocular prèvia que necessita una correcció només de prop.
Quins són els símptomes?
De la miopia:
De la hipermetropia:
1. A l'època infantil, la hipermetropia pot manifestar-se de diverses maneres:
2. A l'època adulta, per sota dels 40 anys, pot no provocar cap símptoma i tenir una bona visió si la persona fa un esforç visual (d'acomodació). Però també, podria provocar mala visió si no acomoda prou per compensar o tenir fatiga visual si acomoda constantment per veure bé.
3. Per sobre dels 40 anys, independentment de si acomodava abans o no, i conforme s'aproxima l'edat de la presbícia, l'individu deixarà d'acomodar i baixarà la visió no només de prop (normal per a l'edat), sinó també de lluny (per descompensació de l'acomodació).
De l'astigmatisme:
Visió borrosa a qualsevol distància. Associada o no als símptomes de miopia o hipermetropia.
Com es tracten?
Hi ha una confusió força generalitzada respecte al terme a utilitzar en aquest concepte. ” Com es tracten”? o “Com es corregeixen”? Com s'ha explicat anteriorment, les causes són molt variades. Sobre totes podem actuar i tractar, però no totes es poden corregir i eliminar la causa. De fet, en la majoria dels casos, es tracten però no es corregeixen. Per tant, el terme “correcció òptica” universalment utilitzat no és correcte en el sentit estricte de la paraula.
De tota manera, és important entendre que qualsevol que sigui la correcció no s'elimina ni l'anomalia ni la causa. De manera que, per exemple, una miopia habitual (ull més gran del normal) corregit pel sistema que sigui, sempre serà miop, encara que no porti ulleres perquè hagi estat intervingut. La intervenció no serà corregir la mida de l'ull, sinó modificar-ne la refracció per adaptar-la a aquesta mida.
Tots els tractaments tenen en comú un objectiu: enfocar, de la manera més precisa, la imatge a la retina per poder-la veure nítidament.
Les possibilitats de tractament són:
CORRECCIÓ ÒPTICA EXTERNA
Afegint sistemes òptics al propi de l'ull. És el cas de les ulleres o bé amb lents de contacte a la superfície ocular (a la còrnia).
Cirurgia refractiva
Es considera cirurgia refractiva qualsevol acte quirúrgic per tractar els defectes refractius de l'ull (miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia).
Hi ha dos grans grups:
1. Cirurgia amb LÀSER
Sense afegir cap element estrany a l'ull, canviant la potència diòptrica de la còrnia (sobre la del cristal·lí no podem actuar així en aquests moments).
Actualment s'aconsegueix mitjançant la modificació de la curvatura de la còrnia amb làser. Encara que hi ha altres tècniques prèvies com la queratotomia radial, actualment només tenen indicacions molt concretes.
Què és el làser? ( Light Amplified Emision of Radiation. Llum amplificada per emissió estimulada de radiació ). És un tipus de llum monocromàtica ( una sola longitud d'ona), capaç de produir uns canvis físics al punt d'impacte. Hi ha diversos tipus de làser de característiques físiques i efectes biològics diferents. Cadascun té una aplicació concreta, i segons el tipus de làser es pot tallar, cauteritzar o destruir un teixit.
En el cas concret de la cirurgia refractiva, el làser EXCÍMER provoca a la còrnia una ablació de teixit. No és un tall, sinó una eliminació de teixit corneal de manera imperceptible. Això ens permet “modelar” la superfície de la còrnia a la forma desitjada, augmentant o disminuint la seva curvatura i per tant el seu poder diòptric.
Como funciona?
Quines són les tècniques disponibles?
PRK: L'ablació es fa a la superfície ocular després de retirar únicament l'epiteli corneal (que es regenerarà al cap d'uns dies).
Avantatges:
Inconvenients:
LASIK: L'ablació es realitza més en profunditat que el PRK, per sota d'una petita làmina de teixit corneal que cal aixecar prèviament (flap corneal).
Avantatges:
Inconvenients:
PRESBYOND
És una tècnica de tractament amb làser per a casos de presbícia. És a dir per a persones més grans de 45 anys. El que es pretén és disminuir o eliminar la dependència d'ulleres de lluny (si existia alguna necessitat prèvia) i de prop.
Per això es modifica la potència de les dues còrnies perquè un ull domini en visió intermèdia i llunyana i l'altre en visió intermèdia i propera.
Tot i que cada persona té un entorn visual i necessitats particulars, es pot dir que la visió intermèdia és la més utilitzada en l’ús quotidià en la majoria dels casos. Al PRESBYOND hi ha una franja de visió binocular i una amb dominància d'un ull per a distàncies més llunyanes i de l'altre per a les més properes.
En cas que hi hagi una dominància d'un ull sobre un altre, se sol reservar el dominant per a la visió de lluny.
L'objectiu de la tècnica és disminuir o eliminar la dependència permanent de correcció òptica per a lluny i prop.
Hi ha un període d’adaptació cerebral a la nova situació. Aquest període pot variar entre individus, tot i que , és ràpid en la majoria de casos.
Com en qualsevol de les tècniques de cirurgia refractiva, és imprescindible valorar cada cas perquè totes tenen indicacions òptimes , selectives i contraindicacions.
2. Cirurgia refractiva amb lents intraoculars
El tractament consisteix a implantar, a l'interior de l'ull, una lent artificial calculada prèviament per corregir el defecte refractiu d'aquest ull en concret.
Aquestes lents són de característiques molt variables en funció de:
La indicació:
El lloc d'implantació dins del globus ocular:
La ubicació d’aquesta lent serà escollida ,en cada cas, en funció de la indicació i de les característiques de cada ull. Cadascuna té una indicació preferencial.
Les seves característiques refractives:
Les característiques del material de fabricació:
Cadascuna té unes característiques molt concretes i s'hauran de triar en funció de la situació del globus ocular i les necessitats de cada persona. Totes tenen avantatges i desavantatges sobre altres i cap és perfecte per a totes les condicions ni situacions. El procés d'elecció de la lent és essencial i s'hi impliquen, tant l'experiència i el coneixement de les possibilitats per part del cirurgià, com la comunicació amb el pacient per conèixer-ne les necessitats prioritàries i les expectatives.