Anomalies de la refracció

Què són? Qualsevol defecte òptic a l'ull que faci que la imatge no sigui nítida a la retina.

Quines són?

Explicación visual

Miopia: La imatge llunyana s'enfoca per davant de la retina, de manera que la imatge està desenfocada a la superfície de la retina i és percebuda borrosa.

Les causes són:

  • La més freqüent és perquè l'ull és més gran del normal (la mida normal són 23 mm des de còrnia a retina). Per cada mm superior al normal, caldran 3 diòptries negatives, és a dir, una lent divergent per re-enfocar la imatge a la retina.
  • Una altra possibilitat és que la mida de l'ull sigui la correcta, però que qualsevol de les dues lents oculars tingui més potència diòptrica del necessari i que enfoquin per davant de la retina. La còrnia pot variar la potència en condicions patològiques. El cristal·lí ho sol fer quan per edat augmenta la seva mida o/i inicia una cataracta.

Hipermetropia: En aquest cas l'ull és més petit del normal. Fig. C. La imatge llunyana s'enfocaria darrera de la retina i per tant apareixerà desenfocada . I com en el cas de la miopia, per cada mm més petit dels 23 mm normals, caldrà 3 diòptries per enfocar en retina. Però al contrari que a la miopia seran amb una lent positiva o convergent.

Les causes són:

  • Fisiològica (normal) L'ull en néixer és petit (com tota la resta) . Conformi vagi creixent, l'ull es va fent més gran fins a arribar a una mida normal (de 23 mm) cap als 10 anys de mitjana.
  • Patològica: És un ull excessivament petit per a la seva edat en un nen, o bé tot i acabar l'època de creixement de l'ull, aquest ha quedat definitivament més petit, tot i ser un adult.

Astigmatisme: En aquest cas, la imatge no és igual de nítida en tots els meridians. Alguna de les lents, còrnia (el més freqüent) o cristal·lí, no tenen tots els radis de curvatura regulars en tots els meridians (horitzontals, verticals, oblics) sinó que hi ha un meridià (eix) en què la potència és més gran que els altres. Això fa que la imatge sigui sempre borrosa. Pot associar-se tant a miopia (habitualment ull gran), com a hipermetropia (ull petit), com en un ull de mida normal.

Presbícia: És una situació fisiològica (normal) de l'ull que comença cap als 45 anys, quan es comença a deteriorar la capacitat d'enfocar en distàncies properes (com la lectura).

Explicación visual

Persona de mitjana edat sense patologia ocular prèvia que necessita una correcció només de prop.

Quins són els símptomes?

De la miopia:

  • Visió borrosa de lluny.
  • Tendència a augmentar en períodes de creixement.
  • Bona visió de prop, segons les diòptries, que persistirà més enllà de l'època de la presbícia (45 anys), quan en les persones normals comenci a baixar la visió de prop.

De la hipermetropia:

    1. A l'època infantil, la hipermetropia pot manifestar-se de diverses maneres:

  • No donar cap símptoma si la hipermetropia no és excessiva i més o menys simètrica a cada ull.
  • Un dèficit visual: Si el nen no arriba a compensar la hipermetropia de forma adequada mitjançant un mecanisme anomenat acomodació en algun dels dos ulls.
  • Una desviació ocular (estrabisme), si enfoca (acomoda) de forma excessiva.
  • 2. A l'època adulta, per sota dels 40 anys, pot no provocar cap símptoma i tenir una bona visió si la persona fa un esforç visual (d'acomodació). Però també, podria provocar mala visió si no acomoda prou per compensar o tenir fatiga visual si acomoda constantment per veure bé.

    3. Per sobre dels 40 anys, independentment de si acomodava abans o no, i conforme s'aproxima l'edat de la presbícia, l'individu deixarà d'acomodar i baixarà la visió no només de prop (normal per a l'edat), sinó també de lluny (per descompensació de l'acomodació).

De l'astigmatisme:

  • Visió borrosa a qualsevol distància. Associada o no als símptomes de miopia o hipermetropia.

Com es tracten?

Hi ha una confusió força generalitzada respecte al terme a utilitzar en aquest concepte. ” Com es tracten”? o “Com es corregeixen”? Com s'ha explicat anteriorment, les causes són molt variades. Sobre totes podem actuar i tractar, però no totes es poden corregir i eliminar la causa. De fet, en la majoria dels casos, es tracten però no es corregeixen. Per tant, el terme “correcció òptica” universalment utilitzat no és correcte en el sentit estricte de la paraula.

De tota manera, és important entendre que qualsevol que sigui la correcció no s'elimina ni l'anomalia ni la causa. De manera que, per exemple, una miopia habitual (ull més gran del normal) corregit pel sistema que sigui, sempre serà miop, encara que no porti ulleres perquè hagi estat intervingut. La intervenció no serà corregir la mida de l'ull, sinó modificar-ne la refracció per adaptar-la a aquesta mida.

Tots els tractaments tenen en comú un objectiu: enfocar, de la manera més precisa, la imatge a la retina per poder-la veure nítidament.

Les possibilitats de tractament són:

CORRECCIÓ ÒPTICA EXTERNA

Afegint sistemes òptics al propi de l'ull. És el cas de les ulleres o bé amb lents de contacte a la superfície ocular (a la còrnia).

  • En el cas de la miopia es tracta de lents divergents, còncaves o negatives.
  • En hipermetropies són lents convergents, convexes o positives.
  • A l'astigmatisme són lents amb una potència diferent segons el meridià de l'astigmatisme per a cada cas. Són lents anomenades tòriques.
  • A la presbícia s'afegeix, a la correcció de l'ull de lluny, una correcció positiva per a la visió de prop. De lluny no es modifica res a la situació prèvia a l'edat de la presbícia (ja sigui un ull normal, miop, hipermetrop o amb astigmatisme).
correcion optica

Cirurgia refractiva

Es considera cirurgia refractiva qualsevol acte quirúrgic per tractar els defectes refractius de l'ull (miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia).


Hi ha dos grans grups:

1. Cirurgia amb LÀSER

Sense afegir cap element estrany a l'ull, canviant la potència diòptrica de la còrnia (sobre la del cristal·lí no podem actuar així en aquests moments).

Actualment s'aconsegueix mitjançant la modificació de la curvatura de la còrnia amb làser. Encara que hi ha altres tècniques prèvies com la queratotomia radial, actualment només tenen indicacions molt concretes.

Què és el làser? ( Light Amplified Emision of Radiation. Llum amplificada per emissió estimulada de radiació ). És un tipus de llum monocromàtica ( una sola longitud d'ona), capaç de produir uns canvis físics al punt d'impacte. Hi ha diversos tipus de làser de característiques físiques i efectes biològics diferents. Cadascun té una aplicació concreta, i segons el tipus de làser es pot tallar, cauteritzar o destruir un teixit.

En el cas concret de la cirurgia refractiva, el làser EXCÍMER provoca a la còrnia una ablació de teixit. No és un tall, sinó una eliminació de teixit corneal de manera imperceptible. Això ens permet “modelar” la superfície de la còrnia a la forma desitjada, augmentant o disminuint la seva curvatura i per tant el seu poder diòptric.

Como funciona?

  • En el cas de la miopia (ull massa llarg) ens interessa disminuir potència a la còrnia perquè la imatge s'enfoca més enrere sobre una retina situada darrere del normal. El làser farà disminuir la curvatura de la còrnia al centre per fer-ne una lent menys convergent.
  • En el cas de la hipermetropia (ull massa curt) ens interessa augmentar la curvatura de la còrnia a la part central perquè la imatge es faci a la retina situada per davant del normal. El làser, mitjançant una ablació pericentral, sense tocar el centre, augmentarà la seva potència en fer-la més corbada al centre i per tant més convergent.
  • En el cas de l'astigmatisme, on cada meridià té una potència diferent, el làser homogeneïtzarà la curvatura provocant una ablació selectiva dels meridians desitjats per donar una potència regular a tota la superfície de la còrnia (central).
  • En el cas de l'associació d'astigmatisme a miopia o hipermetropia s'associen ambdues ablacions.

Quines són les tècniques disponibles?

PRK: L'ablació es fa a la superfície ocular després de retirar únicament l'epiteli corneal (que es regenerarà al cap d'uns dies).

Avantatges:

  • Tècnica més simple.
  • Permet tractar casos que no estan indicats per a altres tècniques (ex: còrnies més fines).

Inconvenients:

  • Major temps de recuperació funcional que altres tècniques.
  • Major molèstia per al pacient els primers dies.

LASIK: L'ablació es realitza més en profunditat que el PRK, per sota d'una petita làmina de teixit corneal que cal aixecar prèviament (flap corneal).

Avantatges:

  • Menor temps de recuperació funcional per al pacient.
  • Post operatori més còmode per al pacient. Menys molèsties.
  • Permet abordar potències de tractament més altes que el PRK.

Inconvenients:

  • Comporta una doble actuació: creació del flap + ablació.
Explicación visual

PRESBYOND

És una tècnica de tractament amb làser per a casos de presbícia. És a dir per a persones més grans de 45 anys. El que es pretén és disminuir o eliminar la dependència d'ulleres de lluny (si existia alguna necessitat prèvia) i de prop.

Per això es modifica la potència de les dues còrnies perquè un ull domini en visió intermèdia i llunyana i l'altre en visió intermèdia i propera.

Tot i que cada persona té un entorn visual i necessitats particulars, es pot dir que la visió intermèdia és la més utilitzada en l’ús quotidià en la majoria dels casos. Al PRESBYOND hi ha una franja de visió binocular i una amb dominància d'un ull per a distàncies més llunyanes i de l'altre per a les més properes.

En cas que hi hagi una dominància d'un ull sobre un altre, se sol reservar el dominant per a la visió de lluny.

Explicación visual

L'objectiu de la tècnica és disminuir o eliminar la dependència permanent de correcció òptica per a lluny i prop.

Hi ha un període d’adaptació cerebral a la nova situació. Aquest període pot variar entre individus, tot i que , és ràpid en la majoria de casos.

Com en qualsevol de les tècniques de cirurgia refractiva, és imprescindible valorar cada cas perquè totes tenen indicacions òptimes , selectives i contraindicacions.

2. Cirurgia refractiva amb lents intraoculars

El tractament consisteix a implantar, a l'interior de l'ull, una lent artificial calculada prèviament per corregir el defecte refractiu d'aquest ull en concret.

Explicación visual

Aquestes lents són de característiques molt variables en funció de:

La indicació:

  • La més freqüent de totes és la correcció òptica ocular en extreure una cataracta (opacificació del cristal·lí natural).
  • En casos de cirurgia refractiva per no portar ulleres en pacients sense cataracta prèvia i que no són aptes a cirurgia amb làser.
  • En pacients sense cristal·lí per raons traumàtiques.

El lloc d'implantació dins del globus ocular:

  • A la càmera anterior.
  • A la càmera posterior.
  • A sulcus.
  • Fixació a Iris.
  • Entre el cristal·lí natural i l'iris (ICL).

La ubicació d’aquesta lent serà escollida ,en cada cas, en funció de la indicació i de les característiques de cada ull. Cadascuna té una indicació preferencial.

Les seves característiques refractives:

  • Lents monofocals : Són les més simples des del punt de vista refractiu ja que tenen una distància focal concreta, única i inalterable. En persones o situacions que no tinguin capacitat d'acomodar (enfocar de prop), aquestes lents hauran d'anar acompanyades d'una correcció addicional per a visió propera.
  • Lents bi, tri o multifocals: El seu objectiu és proporcionar una visió de lluny, de prop i intermèdia. Segons el model de lent, s'afavoreix més una o altra distància.
  • Lents EDOF (lents de rang de focus estès) :Són lents monofocals modificades. Permeten una visió de lluny i intermèdia.
  • Lents tòriques: Especialment dissenyades i posicionades en un eix concret ,en el moment de la intervenció, per corregir astigmatismes.

Les característiques del material de fabricació:

Cadascuna té unes característiques molt concretes i s'hauran de triar en funció de la situació del globus ocular i les necessitats de cada persona. Totes tenen avantatges i desavantatges sobre altres i cap és perfecte per a totes les condicions ni situacions. El procés d'elecció de la lent és essencial i s'hi impliquen, tant l'experiència i el coneixement de les possibilitats per part del cirurgià, com la comunicació amb el pacient per conèixer-ne les necessitats prioritàries i les expectatives.