És l'òrgan perifèric de la visió (l'òrgan central és el cervell, on es rep tota la informació ja codificada. Seria com la càmera de fotos o vídeo).

Les seves funcions són:

1.- Captar la imatge. Per això cal:

• Dirigir l'ull cap a l'objecte de la nostra atenció. Però no només un, sinó tots dos ulls en simultani. Cada un d’ells té la seva pròpia imatge. Ambdues imatges hauran de superposar-se després al cervell de forma idèntica per ser percebuda com a única. Per tant, el moviment dels dos ulls ha de ser perfectament sincronitzat sinó la imatge apareixeria doble. En el cas del símil de la màquina de foto o vídeo, aquest procés el fem, en general, amb la mà. A l'ull, el realitzen els músculs oculomotors sota un control cerebral.
• A més d'això, cada ull haurà d'enfocar per separat, el més precisament possible, perquè no sigui vist borrós. Per fer-ho, un sistema de lents s'adaptaran a la distància de l'objecte. Al símil de la màquina fotogràfica, seria el procés d'enfocament fins a obtenir una imatge nítida. En el cas de l'ull, el fan les lents oculars: còrnia i cristal·lí.
• La còrnia és una lent convexa (positiva), externa de potència constant (40 diòptries aproximadament).
• El cristal·lí és una lent convexa interna, de potència variable al voltant de les 20 diòptries ,que es pot adaptar variant la seva curvatura per així poder enfocar en distàncies curtes. Aquesta capacitat d'adaptació (acomodació), però, es comença a deteriorar cap als 45 anys aproximadament de manera que cap als 65 anys la capacitat d'adaptació és escassa.
• Transformar aquestes ones electromagnètiques (la llum) en energia elèctrica per transmetre-la al cervell. En el símil de les màquines de fotografia clàssica, seria la pel·lícula. A les digitals seria el sensor d'imatge.
• Codificar i classificar la informació elèctrica segons uns criteris, abans d'iniciar el camí de la via cerebral.

2.- El conjunt de lents i retina són extraordinàriament fràgils i requereixen una protecció, una aportació de nutrients i un drenatge de residus. Per això és necessari:

• Una carcassa de protecció. Capa externa esclero-corneal.
• Una capa d'alimentació constant amb un flux sanguini alt (la retina consumeix molta energia comparada proporcionalment amb altres òrgans) . D'això s'encarreguen les terminacions capil·lars (microcirculació ocular) d'una capa molt vascularitzada anomenada UVEA.
• Un sistema de circulació de tornada.