Són totes les afectacions neurològiques amb afectació secundària ocular o de la visió, així com les malalties oculars que afecten estructures nervioses.

Són d'origen i causa molt variada, però les més freqüents són:

Cefalees d'origen ocular:

• Per defecte de correcció òptica: Una correcció en excés o en defecte pot ser causa de cefalea.
• Insuficiència de convergència ( descrita en apartat de visió binocular).
• Espasmes acomodatius: Es poden produir en un entorn d'excés d'activitat visual de prop (pantalles) o bé en persones nervioses. Es produeix un excés d'acomodació (enfocament per a visió propera de prop) i pot causar una cefalea.
• Afectació dels nervis sensitiu-motors oculars ( parells cranials II,III,IV,V,VI )per causa diversa.

Paràlisis oculars: Descrites en apartat de visió binocular.

Neuritis òptica: Inflamació del nervi òptic en el seu trajecte des de l'ull fins la part intracranial. Pot ser una situació aïllada ocular ,fins i tot passatgera, o bé estar associats a patologia neurològica important i per això necessita una enquesta etiològica exhaustiva per determinar-ne les causes.

Hipertensió intracranial: Un dels signes més característics és l'edema de papil·la bilateral.

Migranya oftàlmica: Quadre característic de tendència recurrent amb aparició (no sempre) de fenòmens visuals seguits de cefalea. La seva causa és un espasme a la xarxa vascular de l'àrea visual cortical (intracerebral). En la majoria dels casos, no s'associa a síndromes neurològiques i no és una situació greu, però si pot arribar a ser molt molesta en els moments de la crisi.