Qualsevol alteració de l'estàtica o de la dinàmica de les parpelles tindrà una repercussió sobre la superfície ocular i, no només causarà molèsties oculars, sinó que de forma secundària pot afectar posteriorment estructures oculars més importants. Les més freqüents són:

• Entropi : El marge de la parpella té una tendència a invertir-se cap endins. Les pestanyes poden tocar la còrnia i causar problemes secundaris .
• Ectropi : El marge de la parpella és revertit cap a fora de manera que queda exposada, a l'exterior, la conjuntiva interna de la parpella. Això produeix una irritació d’aquesta part de conjuntiva.


Encara que Ectropi i Entropi són situacions anatomopatològiques oposades, comparteixen moltes de les causes (espasmòdic, post-inflamatori, post-traumàtic , senil , etc).

• Ptosi Palpebral : És la caiguda de la parpella amb una dificultat per obrir-se. Les seves causes són diverses (congènit, paralític, post traumàtic, associat a malalties neurològiques, senil, etc). El tractament és quirúrgic a partir d‟un cert grau d‟afectació.

-Les seves causes són diverses ( congènit ,paralític, post-traumàtic, associat a malalties neurològiques, senil , etc).

-El tractament és quirúrgic a partir d'un cert grau d'afectació.


• Lagoftalmos: És la situació que es produeix quan l'oclusió palpebral no és completa i queda exposada una part de la superfície ocular amb les corresponents conseqüències per sequedat de la zona exposada.
• Blefarospasme: Són contractures involuntaris i descontrolades (espasme) de la musculatura palpebral.